L'activitat del llibre viatger és una forma de per aprendre a treballar en grup i dóna l'oportunitat de què tots desenvolupem la nostra creativitat, a més de ser original. El títol del nostre llibre viatger és "Gavardines negres", que l'hem decidit entre tota la classe. Els personatges del llibre es relacionen o s'identifiquen amb alguns companys del grup.
El nostre llibre és fantàstic i romàntic, amb tragèdia i comèdia. A mesura que avançava el llibre volíem donar-li més emoció però a vegades no l'hem aconseguit. El final ha sigut un poc tràgic, però jo pense que si haguérem tingut més temps, el podrien haver escrit d'altra forma. A pesar dels problemes que han sorgit, hem aconseguit resoldre'ls i pense que el resultat del llibre és satisfactori per a tots.
Apareixen algunes referències cinematogràfiques com algunes pel·lícules de Hitchcock i també algun fragment em recorda a "El nom de la rosa" i a "La història interminable".
El mateix llibre que entregarem el llibre viatger i el llegiren entre tots en veu alta, també entregarem els nostres àlbums lírics, on cadascun havia escrit una sèrie de poemes i tots van llegar un. Aquesta activitat va ser molt dinàmica i divertida, ja que tots participarem.
viernes, 27 de mayo de 2016
Fragment del llibre viatger
Amb molta valentia i incertesa del que es trobaria darrere de la porta, es va plantar enfront d’ella, va posar-se la gavardina, va mirar que realment no hi haguera ningú en la biblioteca i acuradament va estirar del pom de la porta. Tan sols es podia observar molta foscor i per tant, va posar la llanterna del seu mòbil i va entrar.
A poc a poc, Joan, anava caminant per aquell passadís fosc que pareixia que no tenia final. Quan va caminar uns vint metres, hi havia un altre corredor més estret i amb dues portes al final. Va anar ràpidament a obrir-les però no s’obrien de cap manera, va pegar puntades, va estirar del pom, va girar-lo i res. Aleshores va pensar altra vegada en aquell llibre roig que li hi havia descobert com s’obria la porta de la biblioteca.
Joan va tornar a la biblioteca per tal de consultar de nou el llibre. Va fullejar-lo i va descobrir un enigma. Es va tornar a trobar amb una pàgina en blanc amb un petit text que deia: “Amb gavardina i pel passadís estret passaràs i dues portes et trobaràs. Per tal d’entrar, dues vegades el pom hauràs d’estirar”. Joan tot emocionat en descobrir allò, va tornar a entrar corrent al passadís. Com ja havia entrat anteriorment i coneixia on estaven les portes, va anar directe fins allí. En arribar, va decidir-se per la porta de la dreta. Es va ficar davant i va estirar dues vegades. Quin misteri tindrà aquesta porta?- va dir amb veu baixa.
La porta es va obrir… però de sobte Joan escoltà com algú estava entrant en la biblioteca, era el guàrdia de seguretat. Joan espantat va tancar de nou la porta i va decidir eixir a amagar-se en un dels banys. - Que faria el vigilant a eixes hores per la biblioteca?, realment havia escoltat a Joan i anava en la seua cerca, o tenia alguna cosa a veure amb els misteris que hi havia darrere de la porta? Els nervis i el dubte, feien que Joan estiguera molt nerviós. No sabia què fer ni on ficar-se. Però de sobte… va escoltar com el guàrdia de seguretat obria una porta. -Seria la mateixa que havia aconseguit obrir fa una estona? Va pensar Joan, i al moment va decidir eixir darrere d'ell.
Joan tot nerviós i a punt de donar-li un infart, va obrir la porta molt sigil·losament. Quan va entrar, estava tot molt fosc. Al principi hi havia una sala gran plena d'antiguitats i coses estranyes que no haurien d'estar en una universitat. Al fons de la sala hi havia un passadís llarg on es veia una llum de foc que eixia del final. Es va acostar a poc a poc i a través d'un forat que hi havia en la paret va espigolar. Pel que sembla, aquell home no era el guàrdia de seguretat, sinó el rector amb una gavardina negra. I amb ell habiten 5 persones més. Que era?, una secta? Un grup demoníac? La situació posava els pèls de punta.
A poc a poc, Joan, anava caminant per aquell passadís fosc que pareixia que no tenia final. Quan va caminar uns vint metres, hi havia un altre corredor més estret i amb dues portes al final. Va anar ràpidament a obrir-les però no s’obrien de cap manera, va pegar puntades, va estirar del pom, va girar-lo i res. Aleshores va pensar altra vegada en aquell llibre roig que li hi havia descobert com s’obria la porta de la biblioteca.
Joan va tornar a la biblioteca per tal de consultar de nou el llibre. Va fullejar-lo i va descobrir un enigma. Es va tornar a trobar amb una pàgina en blanc amb un petit text que deia: “Amb gavardina i pel passadís estret passaràs i dues portes et trobaràs. Per tal d’entrar, dues vegades el pom hauràs d’estirar”. Joan tot emocionat en descobrir allò, va tornar a entrar corrent al passadís. Com ja havia entrat anteriorment i coneixia on estaven les portes, va anar directe fins allí. En arribar, va decidir-se per la porta de la dreta. Es va ficar davant i va estirar dues vegades. Quin misteri tindrà aquesta porta?- va dir amb veu baixa.
La porta es va obrir… però de sobte Joan escoltà com algú estava entrant en la biblioteca, era el guàrdia de seguretat. Joan espantat va tancar de nou la porta i va decidir eixir a amagar-se en un dels banys. - Que faria el vigilant a eixes hores per la biblioteca?, realment havia escoltat a Joan i anava en la seua cerca, o tenia alguna cosa a veure amb els misteris que hi havia darrere de la porta? Els nervis i el dubte, feien que Joan estiguera molt nerviós. No sabia què fer ni on ficar-se. Però de sobte… va escoltar com el guàrdia de seguretat obria una porta. -Seria la mateixa que havia aconseguit obrir fa una estona? Va pensar Joan, i al moment va decidir eixir darrere d'ell.
Joan tot nerviós i a punt de donar-li un infart, va obrir la porta molt sigil·losament. Quan va entrar, estava tot molt fosc. Al principi hi havia una sala gran plena d'antiguitats i coses estranyes que no haurien d'estar en una universitat. Al fons de la sala hi havia un passadís llarg on es veia una llum de foc que eixia del final. Es va acostar a poc a poc i a través d'un forat que hi havia en la paret va espigolar. Pel que sembla, aquell home no era el guàrdia de seguretat, sinó el rector amb una gavardina negra. I amb ell habiten 5 persones més. Que era?, una secta? Un grup demoníac? La situació posava els pèls de punta.
jueves, 19 de mayo de 2016
Activitats de poesia
Cal llegir poesia?
Clar que cal llegar poesia. És molt important que els xiquets poden trobar la poesia tant en casa com en l'escola, però tots hem de treballar perquè l'entenguen, per tant, ha de tornar a ser so, a ser en l'aire, perquè assimilen la poesia i tinguen interés per llegar-la.
Són equiparables teatre, poesia i cançó?
Sí, ja que els tres pertanyen a la literatura oral.
Quina descripció científica dóna Jakobson de llenguatge poètic?
Jakobson va resumir la seua teoria en una frase: «La funció poètica projecta el principi de l’equivalència de l’eix de la selecció sobre l’eix de la combinació»
Com s'origina la poesia?
Podem conjecturar amb força probabilitats d’encert que la humanitat va descobrir alhora les dues arts de la música i la poesia. La veritable música va haver de començar quan l’home va descobrir que la seua pròpia veu era un instrument musical de grans prestacions. D´altra banda algun dels nostres avantpassats músics tenint l´impuls de cantar i per mera curiositat sonora, va construir seqüències verbals, és a dir veritables versos entre altres coses per comunicar les seues emocions.
Clar que cal llegar poesia. És molt important que els xiquets poden trobar la poesia tant en casa com en l'escola, però tots hem de treballar perquè l'entenguen, per tant, ha de tornar a ser so, a ser en l'aire, perquè assimilen la poesia i tinguen interés per llegar-la.
Són equiparables teatre, poesia i cançó?
Sí, ja que els tres pertanyen a la literatura oral.
Quina descripció científica dóna Jakobson de llenguatge poètic?
Jakobson va resumir la seua teoria en una frase: «La funció poètica projecta el principi de l’equivalència de l’eix de la selecció sobre l’eix de la combinació»
Com s'origina la poesia?
Podem conjecturar amb força probabilitats d’encert que la humanitat va descobrir alhora les dues arts de la música i la poesia. La veritable música va haver de començar quan l’home va descobrir que la seua pròpia veu era un instrument musical de grans prestacions. D´altra banda algun dels nostres avantpassats músics tenint l´impuls de cantar i per mera curiositat sonora, va construir seqüències verbals, és a dir veritables versos entre altres coses per comunicar les seues emocions.
Com poden comunicar emocions les paraules?
El diccionari no pot donar veu a les emocions, però sí que pot recollir-les en forma de categoria general. La realitat és que les emocions es donen sempre en forma d'anècdota particular. Les emocions reals són individuals, personals i sempre distintes, i depén de les vivències de cadascú, del seu caràcter, de la seua formació, de la seua experiència i del seu moment.
Què és el significat "transracional"?
Si les emocions foren tan fàcilment racionalitzables, ens bastaria el diccionari comú per descriure-les o simplement comunicar-les. D’aquest significat musical que modifica el significat semàntic original de les paraules, els poetes i els lingüistes de l’anomenat formalisme rus de fa una vuitantena d’anys en van dir «transracional», per remarcar que tampoc no es tracta de res irracional, sinó d’una cosa que és en nosaltres de forma perceptible i constatable, però que no podem expressar amb les eines de la raó.
Per què la poesia és fonamentalment oral?
La poesia continua sent fonamentalment oral, és a dir, sonora, perquè és de l’oralitat que extreu la major capacitat de generació emocional que la caracteritza enfront del llenguatge neutre de la ciència o el de la prosa més plana. El tractament de la poesia en relació amb els infants ha de partir d’aquest principi: l’oralitat és la forma primigènia i més immediata de generació i de comunicació poètiques, i la que els menuts, èmuls dels nostres més antics ancestres, ancessors entenen des del primer moment, sense necessitat de cap mena de lliçó de literatura o de retòrica. Per això, a les classes de xiquets més petits, els mestres els han proposat amb naturalitat la poesia de tradició oral, que arreu del món ha format sempre part de la vida dels infants.
Quina característica té el corpus de poesia infantil?
El corpus de poesia infantil elaborat per segles de pràctica ininterrompuda és una veritable exhibició de virtuosisme en l’execució de música verbal.
El component sonor és tan essencial en aquestes poesies que de vegades arriba a sobreposar-se completament al semàntic.
El joc, l’activitat preferida de qualsevol mena de cadell, és, pels seus atributs sorprenents i atzarosos, un recurs expressiu omnipresent a totes les arts. No té res d’estrany que en la poesia per a infants el joc verbal es manifeste en primeríssim terme. Un joc verbal que pot ser de diverses menes, però sempre es manifesta de forma sonora.
On es troba el sentit de la poesia segons Eliot i segons Anna Crowe?
Segons Eliot, un poema, o un passatge d’un poema, pot realitzar-se com a ritme concret abans de ser expressat en paraules, i que aquest ritme pot dur la gènesi de la idea i la imatge. Com deia T. S. Eliot de les poesies d’Edward Lear, «el seu no sentit no equival a manca de sentit: és una paròdia del sentit, i en això hi ha el seu sentit».
Com a poeta, Anna Crowe sap que, en poesia, la música és el sentit.
El diccionari no pot donar veu a les emocions, però sí que pot recollir-les en forma de categoria general. La realitat és que les emocions es donen sempre en forma d'anècdota particular. Les emocions reals són individuals, personals i sempre distintes, i depén de les vivències de cadascú, del seu caràcter, de la seua formació, de la seua experiència i del seu moment.
Què és el significat "transracional"?
Si les emocions foren tan fàcilment racionalitzables, ens bastaria el diccionari comú per descriure-les o simplement comunicar-les. D’aquest significat musical que modifica el significat semàntic original de les paraules, els poetes i els lingüistes de l’anomenat formalisme rus de fa una vuitantena d’anys en van dir «transracional», per remarcar que tampoc no es tracta de res irracional, sinó d’una cosa que és en nosaltres de forma perceptible i constatable, però que no podem expressar amb les eines de la raó.
Per què la poesia és fonamentalment oral?
La poesia continua sent fonamentalment oral, és a dir, sonora, perquè és de l’oralitat que extreu la major capacitat de generació emocional que la caracteritza enfront del llenguatge neutre de la ciència o el de la prosa més plana. El tractament de la poesia en relació amb els infants ha de partir d’aquest principi: l’oralitat és la forma primigènia i més immediata de generació i de comunicació poètiques, i la que els menuts, èmuls dels nostres més antics ancestres, ancessors entenen des del primer moment, sense necessitat de cap mena de lliçó de literatura o de retòrica. Per això, a les classes de xiquets més petits, els mestres els han proposat amb naturalitat la poesia de tradició oral, que arreu del món ha format sempre part de la vida dels infants.
Quina característica té el corpus de poesia infantil?
El corpus de poesia infantil elaborat per segles de pràctica ininterrompuda és una veritable exhibició de virtuosisme en l’execució de música verbal.
El component sonor és tan essencial en aquestes poesies que de vegades arriba a sobreposar-se completament al semàntic.
El joc, l’activitat preferida de qualsevol mena de cadell, és, pels seus atributs sorprenents i atzarosos, un recurs expressiu omnipresent a totes les arts. No té res d’estrany que en la poesia per a infants el joc verbal es manifeste en primeríssim terme. Un joc verbal que pot ser de diverses menes, però sempre es manifesta de forma sonora.
On es troba el sentit de la poesia segons Eliot i segons Anna Crowe?
Segons Eliot, un poema, o un passatge d’un poema, pot realitzar-se com a ritme concret abans de ser expressat en paraules, i que aquest ritme pot dur la gènesi de la idea i la imatge. Com deia T. S. Eliot de les poesies d’Edward Lear, «el seu no sentit no equival a manca de sentit: és una paròdia del sentit, i en això hi ha el seu sentit».
Com a poeta, Anna Crowe sap que, en poesia, la música és el sentit.
miércoles, 18 de mayo de 2016
Preguntes narrativa
On van els globus que se'ls escapen als infants?
Com els xiquets no coneixen la veritat de què els globus exploten per culpa de la pressió o van perdent heli, ells deixen participar a la seua imaginació per resoldre aquests dubtes.
Com són els contes infinits?
Els contes infinits són uns trencaclosques de paper que tanquen el tresor d'un conte.
Com els xiquets no coneixen la veritat de què els globus exploten per culpa de la pressió o van perdent heli, ells deixen participar a la seua imaginació per resoldre aquests dubtes.
Com són els contes infinits?
Els contes infinits són uns trencaclosques de paper que tanquen el tresor d'un conte.
Trieu un conte.
El rei tralarí
Què li passa al petit globus vermell?
Aquest vídeo és una història sobre un globus vermell que va ser inflat per un xiquet i a poc a poc el globus sofreix una sèrie de transformacions. En primer lloc, en xocar-se amb un arbre es transforma en una poma, després a papallona, quan un xiquet va agafar la papallona es transforma en flor i en quart lloc, la flor passa a ser un paraigües.
El treball per projectes
El treball per projectes és una proposta de producció global en les que les activitats van encaminades a la realització d'un producte fina, per tant, contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques i a l'aprenentatge de continguts del currículum. En aquesta metodologia cal tenir en compte la importància de la interacció.
Un treball per projectes es pot desenvolupar amb el següent guió:
1. Discussió i tria del tema a treballar (entre l’alumnat i el professor).
2. Recull dels coneixements previs i plantejament d’aquelles qüestions que volem investigar.
3. Confecció de l’índex o del guió de treball.
4. Acords referents a l’organització del grup- classe, fonts d’informació, temporalització...
5. Recerca i aportació d’informació.
6. Ordenació i estructuració de la informació rebuda.
7. Plantejament i verificació d’hipòtesis i definicions través de la informació.
8. Establiment i explicitació de relacions causals, de noves qüestions,…
9. Desenvolupament dels apartats de l’índex.
10. Confecció del dossier de síntesi.
11. Avaluació del procés seguit i conscienciació del que s’ha fet i s’ha après.
12. Aplicació del que s’ha après a altres situacions o establiment de noves relacions.
13. Explicitació de perspectives o temes que s’han obert i que queden per tractar.
Un treball per projectes es pot desenvolupar amb el següent guió:
1. Discussió i tria del tema a treballar (entre l’alumnat i el professor).
2. Recull dels coneixements previs i plantejament d’aquelles qüestions que volem investigar.
3. Confecció de l’índex o del guió de treball.
4. Acords referents a l’organització del grup- classe, fonts d’informació, temporalització...
5. Recerca i aportació d’informació.
6. Ordenació i estructuració de la informació rebuda.
7. Plantejament i verificació d’hipòtesis i definicions través de la informació.
8. Establiment i explicitació de relacions causals, de noves qüestions,…
9. Desenvolupament dels apartats de l’índex.
10. Confecció del dossier de síntesi.
11. Avaluació del procés seguit i conscienciació del que s’ha fet i s’ha après.
12. Aplicació del que s’ha après a altres situacions o establiment de noves relacions.
13. Explicitació de perspectives o temes que s’han obert i que queden per tractar.
Recusos d'interés per a la classe de literatura
He trobat alguns recursos interessants en la web d'Andreu Galan per treballar en classe, com per exemple:
-Pissiganya.cat, que és la primera revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes i també ofereix eines per a mestres i pares interessats a difondre la poesia entre els infants.
-Apareixen molts llibres i algunes cançons.
-Pissiganya.cat, que és la primera revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes i també ofereix eines per a mestres i pares interessats a difondre la poesia entre els infants.
-Apareixen molts llibres i algunes cançons.
Què els passa als llibres i al Sr. Morris?
Ara us contaré el vídeo que conta "Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris LessMore.
Un dia va sorgir un contratemps i, és que, el vent començà a bufar i a bufar, i tant que bufava que totes les cases van eixir volant i tot el poble va quedar destrossat. Però, quan semblava que tot s'havia perdut, Morris va trobar un nou amic, un llibre. Va anar a una biblioteca a on hi havia una gran quantitat de llibres i on el Sr. Morris es trobava molt feliç.
Un dia va sorgir un contratemps i, és que, el vent començà a bufar i a bufar, i tant que bufava que totes les cases van eixir volant i tot el poble va quedar destrossat. Però, quan semblava que tot s'havia perdut, Morris va trobar un nou amic, un llibre. Va anar a una biblioteca a on hi havia una gran quantitat de llibres i on el Sr. Morris es trobava molt feliç.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)