L'activitat del llibre viatger és una forma de per aprendre a treballar en grup i dóna l'oportunitat de què tots desenvolupem la nostra creativitat, a més de ser original. El títol del nostre llibre viatger és "Gavardines negres", que l'hem decidit entre tota la classe. Els personatges del llibre es relacionen o s'identifiquen amb alguns companys del grup.
El nostre llibre és fantàstic i romàntic, amb tragèdia i comèdia. A mesura que avançava el llibre volíem donar-li més emoció però a vegades no l'hem aconseguit. El final ha sigut un poc tràgic, però jo pense que si haguérem tingut més temps, el podrien haver escrit d'altra forma. A pesar dels problemes que han sorgit, hem aconseguit resoldre'ls i pense que el resultat del llibre és satisfactori per a tots.
Apareixen algunes referències cinematogràfiques com algunes pel·lícules de Hitchcock i també algun fragment em recorda a "El nom de la rosa" i a "La història interminable".
El mateix llibre que entregarem el llibre viatger i el llegiren entre tots en veu alta, també entregarem els nostres àlbums lírics, on cadascun havia escrit una sèrie de poemes i tots van llegar un. Aquesta activitat va ser molt dinàmica i divertida, ja que tots participarem.
viernes, 27 de mayo de 2016
Fragment del llibre viatger
Amb molta valentia i incertesa del que es trobaria darrere de la porta, es va plantar enfront d’ella, va posar-se la gavardina, va mirar que realment no hi haguera ningú en la biblioteca i acuradament va estirar del pom de la porta. Tan sols es podia observar molta foscor i per tant, va posar la llanterna del seu mòbil i va entrar.
A poc a poc, Joan, anava caminant per aquell passadís fosc que pareixia que no tenia final. Quan va caminar uns vint metres, hi havia un altre corredor més estret i amb dues portes al final. Va anar ràpidament a obrir-les però no s’obrien de cap manera, va pegar puntades, va estirar del pom, va girar-lo i res. Aleshores va pensar altra vegada en aquell llibre roig que li hi havia descobert com s’obria la porta de la biblioteca.
Joan va tornar a la biblioteca per tal de consultar de nou el llibre. Va fullejar-lo i va descobrir un enigma. Es va tornar a trobar amb una pàgina en blanc amb un petit text que deia: “Amb gavardina i pel passadís estret passaràs i dues portes et trobaràs. Per tal d’entrar, dues vegades el pom hauràs d’estirar”. Joan tot emocionat en descobrir allò, va tornar a entrar corrent al passadís. Com ja havia entrat anteriorment i coneixia on estaven les portes, va anar directe fins allí. En arribar, va decidir-se per la porta de la dreta. Es va ficar davant i va estirar dues vegades. Quin misteri tindrà aquesta porta?- va dir amb veu baixa.
La porta es va obrir… però de sobte Joan escoltà com algú estava entrant en la biblioteca, era el guàrdia de seguretat. Joan espantat va tancar de nou la porta i va decidir eixir a amagar-se en un dels banys. - Que faria el vigilant a eixes hores per la biblioteca?, realment havia escoltat a Joan i anava en la seua cerca, o tenia alguna cosa a veure amb els misteris que hi havia darrere de la porta? Els nervis i el dubte, feien que Joan estiguera molt nerviós. No sabia què fer ni on ficar-se. Però de sobte… va escoltar com el guàrdia de seguretat obria una porta. -Seria la mateixa que havia aconseguit obrir fa una estona? Va pensar Joan, i al moment va decidir eixir darrere d'ell.
Joan tot nerviós i a punt de donar-li un infart, va obrir la porta molt sigil·losament. Quan va entrar, estava tot molt fosc. Al principi hi havia una sala gran plena d'antiguitats i coses estranyes que no haurien d'estar en una universitat. Al fons de la sala hi havia un passadís llarg on es veia una llum de foc que eixia del final. Es va acostar a poc a poc i a través d'un forat que hi havia en la paret va espigolar. Pel que sembla, aquell home no era el guàrdia de seguretat, sinó el rector amb una gavardina negra. I amb ell habiten 5 persones més. Que era?, una secta? Un grup demoníac? La situació posava els pèls de punta.
A poc a poc, Joan, anava caminant per aquell passadís fosc que pareixia que no tenia final. Quan va caminar uns vint metres, hi havia un altre corredor més estret i amb dues portes al final. Va anar ràpidament a obrir-les però no s’obrien de cap manera, va pegar puntades, va estirar del pom, va girar-lo i res. Aleshores va pensar altra vegada en aquell llibre roig que li hi havia descobert com s’obria la porta de la biblioteca.
Joan va tornar a la biblioteca per tal de consultar de nou el llibre. Va fullejar-lo i va descobrir un enigma. Es va tornar a trobar amb una pàgina en blanc amb un petit text que deia: “Amb gavardina i pel passadís estret passaràs i dues portes et trobaràs. Per tal d’entrar, dues vegades el pom hauràs d’estirar”. Joan tot emocionat en descobrir allò, va tornar a entrar corrent al passadís. Com ja havia entrat anteriorment i coneixia on estaven les portes, va anar directe fins allí. En arribar, va decidir-se per la porta de la dreta. Es va ficar davant i va estirar dues vegades. Quin misteri tindrà aquesta porta?- va dir amb veu baixa.
La porta es va obrir… però de sobte Joan escoltà com algú estava entrant en la biblioteca, era el guàrdia de seguretat. Joan espantat va tancar de nou la porta i va decidir eixir a amagar-se en un dels banys. - Que faria el vigilant a eixes hores per la biblioteca?, realment havia escoltat a Joan i anava en la seua cerca, o tenia alguna cosa a veure amb els misteris que hi havia darrere de la porta? Els nervis i el dubte, feien que Joan estiguera molt nerviós. No sabia què fer ni on ficar-se. Però de sobte… va escoltar com el guàrdia de seguretat obria una porta. -Seria la mateixa que havia aconseguit obrir fa una estona? Va pensar Joan, i al moment va decidir eixir darrere d'ell.
Joan tot nerviós i a punt de donar-li un infart, va obrir la porta molt sigil·losament. Quan va entrar, estava tot molt fosc. Al principi hi havia una sala gran plena d'antiguitats i coses estranyes que no haurien d'estar en una universitat. Al fons de la sala hi havia un passadís llarg on es veia una llum de foc que eixia del final. Es va acostar a poc a poc i a través d'un forat que hi havia en la paret va espigolar. Pel que sembla, aquell home no era el guàrdia de seguretat, sinó el rector amb una gavardina negra. I amb ell habiten 5 persones més. Que era?, una secta? Un grup demoníac? La situació posava els pèls de punta.
jueves, 19 de mayo de 2016
Activitats de poesia
Cal llegir poesia?
Clar que cal llegar poesia. És molt important que els xiquets poden trobar la poesia tant en casa com en l'escola, però tots hem de treballar perquè l'entenguen, per tant, ha de tornar a ser so, a ser en l'aire, perquè assimilen la poesia i tinguen interés per llegar-la.
Són equiparables teatre, poesia i cançó?
Sí, ja que els tres pertanyen a la literatura oral.
Quina descripció científica dóna Jakobson de llenguatge poètic?
Jakobson va resumir la seua teoria en una frase: «La funció poètica projecta el principi de l’equivalència de l’eix de la selecció sobre l’eix de la combinació»
Com s'origina la poesia?
Podem conjecturar amb força probabilitats d’encert que la humanitat va descobrir alhora les dues arts de la música i la poesia. La veritable música va haver de començar quan l’home va descobrir que la seua pròpia veu era un instrument musical de grans prestacions. D´altra banda algun dels nostres avantpassats músics tenint l´impuls de cantar i per mera curiositat sonora, va construir seqüències verbals, és a dir veritables versos entre altres coses per comunicar les seues emocions.
Clar que cal llegar poesia. És molt important que els xiquets poden trobar la poesia tant en casa com en l'escola, però tots hem de treballar perquè l'entenguen, per tant, ha de tornar a ser so, a ser en l'aire, perquè assimilen la poesia i tinguen interés per llegar-la.
Són equiparables teatre, poesia i cançó?
Sí, ja que els tres pertanyen a la literatura oral.
Quina descripció científica dóna Jakobson de llenguatge poètic?
Jakobson va resumir la seua teoria en una frase: «La funció poètica projecta el principi de l’equivalència de l’eix de la selecció sobre l’eix de la combinació»
Com s'origina la poesia?
Podem conjecturar amb força probabilitats d’encert que la humanitat va descobrir alhora les dues arts de la música i la poesia. La veritable música va haver de començar quan l’home va descobrir que la seua pròpia veu era un instrument musical de grans prestacions. D´altra banda algun dels nostres avantpassats músics tenint l´impuls de cantar i per mera curiositat sonora, va construir seqüències verbals, és a dir veritables versos entre altres coses per comunicar les seues emocions.
Com poden comunicar emocions les paraules?
El diccionari no pot donar veu a les emocions, però sí que pot recollir-les en forma de categoria general. La realitat és que les emocions es donen sempre en forma d'anècdota particular. Les emocions reals són individuals, personals i sempre distintes, i depén de les vivències de cadascú, del seu caràcter, de la seua formació, de la seua experiència i del seu moment.
Què és el significat "transracional"?
Si les emocions foren tan fàcilment racionalitzables, ens bastaria el diccionari comú per descriure-les o simplement comunicar-les. D’aquest significat musical que modifica el significat semàntic original de les paraules, els poetes i els lingüistes de l’anomenat formalisme rus de fa una vuitantena d’anys en van dir «transracional», per remarcar que tampoc no es tracta de res irracional, sinó d’una cosa que és en nosaltres de forma perceptible i constatable, però que no podem expressar amb les eines de la raó.
Per què la poesia és fonamentalment oral?
La poesia continua sent fonamentalment oral, és a dir, sonora, perquè és de l’oralitat que extreu la major capacitat de generació emocional que la caracteritza enfront del llenguatge neutre de la ciència o el de la prosa més plana. El tractament de la poesia en relació amb els infants ha de partir d’aquest principi: l’oralitat és la forma primigènia i més immediata de generació i de comunicació poètiques, i la que els menuts, èmuls dels nostres més antics ancestres, ancessors entenen des del primer moment, sense necessitat de cap mena de lliçó de literatura o de retòrica. Per això, a les classes de xiquets més petits, els mestres els han proposat amb naturalitat la poesia de tradició oral, que arreu del món ha format sempre part de la vida dels infants.
Quina característica té el corpus de poesia infantil?
El corpus de poesia infantil elaborat per segles de pràctica ininterrompuda és una veritable exhibició de virtuosisme en l’execució de música verbal.
El component sonor és tan essencial en aquestes poesies que de vegades arriba a sobreposar-se completament al semàntic.
El joc, l’activitat preferida de qualsevol mena de cadell, és, pels seus atributs sorprenents i atzarosos, un recurs expressiu omnipresent a totes les arts. No té res d’estrany que en la poesia per a infants el joc verbal es manifeste en primeríssim terme. Un joc verbal que pot ser de diverses menes, però sempre es manifesta de forma sonora.
On es troba el sentit de la poesia segons Eliot i segons Anna Crowe?
Segons Eliot, un poema, o un passatge d’un poema, pot realitzar-se com a ritme concret abans de ser expressat en paraules, i que aquest ritme pot dur la gènesi de la idea i la imatge. Com deia T. S. Eliot de les poesies d’Edward Lear, «el seu no sentit no equival a manca de sentit: és una paròdia del sentit, i en això hi ha el seu sentit».
Com a poeta, Anna Crowe sap que, en poesia, la música és el sentit.
El diccionari no pot donar veu a les emocions, però sí que pot recollir-les en forma de categoria general. La realitat és que les emocions es donen sempre en forma d'anècdota particular. Les emocions reals són individuals, personals i sempre distintes, i depén de les vivències de cadascú, del seu caràcter, de la seua formació, de la seua experiència i del seu moment.
Què és el significat "transracional"?
Si les emocions foren tan fàcilment racionalitzables, ens bastaria el diccionari comú per descriure-les o simplement comunicar-les. D’aquest significat musical que modifica el significat semàntic original de les paraules, els poetes i els lingüistes de l’anomenat formalisme rus de fa una vuitantena d’anys en van dir «transracional», per remarcar que tampoc no es tracta de res irracional, sinó d’una cosa que és en nosaltres de forma perceptible i constatable, però que no podem expressar amb les eines de la raó.
Per què la poesia és fonamentalment oral?
La poesia continua sent fonamentalment oral, és a dir, sonora, perquè és de l’oralitat que extreu la major capacitat de generació emocional que la caracteritza enfront del llenguatge neutre de la ciència o el de la prosa més plana. El tractament de la poesia en relació amb els infants ha de partir d’aquest principi: l’oralitat és la forma primigènia i més immediata de generació i de comunicació poètiques, i la que els menuts, èmuls dels nostres més antics ancestres, ancessors entenen des del primer moment, sense necessitat de cap mena de lliçó de literatura o de retòrica. Per això, a les classes de xiquets més petits, els mestres els han proposat amb naturalitat la poesia de tradició oral, que arreu del món ha format sempre part de la vida dels infants.
Quina característica té el corpus de poesia infantil?
El corpus de poesia infantil elaborat per segles de pràctica ininterrompuda és una veritable exhibició de virtuosisme en l’execució de música verbal.
El component sonor és tan essencial en aquestes poesies que de vegades arriba a sobreposar-se completament al semàntic.
El joc, l’activitat preferida de qualsevol mena de cadell, és, pels seus atributs sorprenents i atzarosos, un recurs expressiu omnipresent a totes les arts. No té res d’estrany que en la poesia per a infants el joc verbal es manifeste en primeríssim terme. Un joc verbal que pot ser de diverses menes, però sempre es manifesta de forma sonora.
On es troba el sentit de la poesia segons Eliot i segons Anna Crowe?
Segons Eliot, un poema, o un passatge d’un poema, pot realitzar-se com a ritme concret abans de ser expressat en paraules, i que aquest ritme pot dur la gènesi de la idea i la imatge. Com deia T. S. Eliot de les poesies d’Edward Lear, «el seu no sentit no equival a manca de sentit: és una paròdia del sentit, i en això hi ha el seu sentit».
Com a poeta, Anna Crowe sap que, en poesia, la música és el sentit.
miércoles, 18 de mayo de 2016
Preguntes narrativa
On van els globus que se'ls escapen als infants?
Com els xiquets no coneixen la veritat de què els globus exploten per culpa de la pressió o van perdent heli, ells deixen participar a la seua imaginació per resoldre aquests dubtes.
Com són els contes infinits?
Els contes infinits són uns trencaclosques de paper que tanquen el tresor d'un conte.
Com els xiquets no coneixen la veritat de què els globus exploten per culpa de la pressió o van perdent heli, ells deixen participar a la seua imaginació per resoldre aquests dubtes.
Com són els contes infinits?
Els contes infinits són uns trencaclosques de paper que tanquen el tresor d'un conte.
Trieu un conte.
El rei tralarí
Què li passa al petit globus vermell?
Aquest vídeo és una història sobre un globus vermell que va ser inflat per un xiquet i a poc a poc el globus sofreix una sèrie de transformacions. En primer lloc, en xocar-se amb un arbre es transforma en una poma, després a papallona, quan un xiquet va agafar la papallona es transforma en flor i en quart lloc, la flor passa a ser un paraigües.
El treball per projectes
El treball per projectes és una proposta de producció global en les que les activitats van encaminades a la realització d'un producte fina, per tant, contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques i a l'aprenentatge de continguts del currículum. En aquesta metodologia cal tenir en compte la importància de la interacció.
Un treball per projectes es pot desenvolupar amb el següent guió:
1. Discussió i tria del tema a treballar (entre l’alumnat i el professor).
2. Recull dels coneixements previs i plantejament d’aquelles qüestions que volem investigar.
3. Confecció de l’índex o del guió de treball.
4. Acords referents a l’organització del grup- classe, fonts d’informació, temporalització...
5. Recerca i aportació d’informació.
6. Ordenació i estructuració de la informació rebuda.
7. Plantejament i verificació d’hipòtesis i definicions través de la informació.
8. Establiment i explicitació de relacions causals, de noves qüestions,…
9. Desenvolupament dels apartats de l’índex.
10. Confecció del dossier de síntesi.
11. Avaluació del procés seguit i conscienciació del que s’ha fet i s’ha après.
12. Aplicació del que s’ha après a altres situacions o establiment de noves relacions.
13. Explicitació de perspectives o temes que s’han obert i que queden per tractar.
Un treball per projectes es pot desenvolupar amb el següent guió:
1. Discussió i tria del tema a treballar (entre l’alumnat i el professor).
2. Recull dels coneixements previs i plantejament d’aquelles qüestions que volem investigar.
3. Confecció de l’índex o del guió de treball.
4. Acords referents a l’organització del grup- classe, fonts d’informació, temporalització...
5. Recerca i aportació d’informació.
6. Ordenació i estructuració de la informació rebuda.
7. Plantejament i verificació d’hipòtesis i definicions través de la informació.
8. Establiment i explicitació de relacions causals, de noves qüestions,…
9. Desenvolupament dels apartats de l’índex.
10. Confecció del dossier de síntesi.
11. Avaluació del procés seguit i conscienciació del que s’ha fet i s’ha après.
12. Aplicació del que s’ha après a altres situacions o establiment de noves relacions.
13. Explicitació de perspectives o temes que s’han obert i que queden per tractar.
Recusos d'interés per a la classe de literatura
He trobat alguns recursos interessants en la web d'Andreu Galan per treballar en classe, com per exemple:
-Pissiganya.cat, que és la primera revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes i també ofereix eines per a mestres i pares interessats a difondre la poesia entre els infants.
-Apareixen molts llibres i algunes cançons.
-Pissiganya.cat, que és la primera revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes i també ofereix eines per a mestres i pares interessats a difondre la poesia entre els infants.
-Apareixen molts llibres i algunes cançons.
Què els passa als llibres i al Sr. Morris?
Ara us contaré el vídeo que conta "Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris LessMore.
Un dia va sorgir un contratemps i, és que, el vent començà a bufar i a bufar, i tant que bufava que totes les cases van eixir volant i tot el poble va quedar destrossat. Però, quan semblava que tot s'havia perdut, Morris va trobar un nou amic, un llibre. Va anar a una biblioteca a on hi havia una gran quantitat de llibres i on el Sr. Morris es trobava molt feliç.
Un dia va sorgir un contratemps i, és que, el vent començà a bufar i a bufar, i tant que bufava que totes les cases van eixir volant i tot el poble va quedar destrossat. Però, quan semblava que tot s'havia perdut, Morris va trobar un nou amic, un llibre. Va anar a una biblioteca a on hi havia una gran quantitat de llibres i on el Sr. Morris es trobava molt feliç.
Recusos de Dani Miquel al explicar un conte
Dani Miquel, utilitza una sèrie de recursos per contar el conte de " La caixeta de música" a un grup de xiquets.
Primerament, per captar l'atenció dels xiquets el conta contes comença amb una broma. Durant el conte fa preguntes als xiquets per tal d'interactuar amb ells i els deixa terminar algunes oracions. Respecte a la manera d'expressar-se, Dani Miquel, realitza molts gestos , fa alguns sorolls per captar l'atenció i la seua veu canvia amb els diferents personatges. En finalitzar, fica en marxa la caixa de música perquè tots els xiquets puguen apreciar la melodia.
Primerament, per captar l'atenció dels xiquets el conta contes comença amb una broma. Durant el conte fa preguntes als xiquets per tal d'interactuar amb ells i els deixa terminar algunes oracions. Respecte a la manera d'expressar-se, Dani Miquel, realitza molts gestos , fa alguns sorolls per captar l'atenció i la seua veu canvia amb els diferents personatges. En finalitzar, fica en marxa la caixa de música perquè tots els xiquets puguen apreciar la melodia.
Il·lustracions d'Aitana Carrasco.
El llibre que més m'ha agradat per les seues il·lustracions i pel seu argument ha sigut el llibre
"Salva vidas". Tracta d'un xiquet que plora sense un motiu aparent. El seu pare vol descobrir el motiu de la tristesa del seu fill. Pareix que la tristesa del xiquet és per la mort, i el seu pare, per consolar-lo li dóna unes pastilles "salva vides" que eviten la mort de les persones que les ingereix. El fill està ple d'alegria, fins que... altra idea li arriba a la ment i li torna la preocupació.
Ací d'eixe algunes il·lustracions que m'agraden molt pels seus colors.
Lectures interessants
"La casita de chocolate" de Jacob i Wilhelm Grimm, il·lustrador Pablo Auladell. Conta la història de Hansel i Gretel, dos germans que passejaven pel bosc i es trobaren una caseta de xocolate. Aquest llibre m'ha cridat l'atenció perquè era un dels que més m'agradava quan era petita.
"Somnis"dels Comediants. Aquest llibre tan sols es pot llegir en la foscor perquè està fet amb materials fluorescents que es carreguen amb la llum. Mai havia trobat un llibre com aquest.
"Lluny" de Pablo Albo, il·lustradora Aitana Carrasco . Aquest llibre és un conte infantil que tracta sobre la mort per tal de conscienciar als xiquets que la mort també està present en les nostres vides. Les il·lustracions són acolorides i els gestos de la cara estan enfadades.
"L'esquirol poruc" de Mélanie Watt. El conte tracta d'un esquirol que li té por a tot. És una col·lecció de manuals per superar les pors de manera irònica i divertida pensant en els xiquets.
Elements més significatius sobre la LIJ.
Teresa Colomer dirigeix l'equip d'investigació en LIJ de la Universitat Autònoma de Barcelona i compta amb més de 200 publicacions sobre literatura infantil i juvenil. A partir de llegir una entrevista amb ella , destaque els següents elements de la LIJ :
- La literatura infantil i juvenil té una sèrie de funcions. En primer lloc, obre la porta a l'imaginari humà configurat per la literatura. La força educativa de la literatura rau precisament en el fet que facilita formes i materials per a aquesta ampliació de possibilitats. En segon lloc, llegir o escoltar literatura infantil o juvenil fa que els xiquets i xiquetes tinguen la possibilitat de dominar el llenguatge i les formes literàries bàsiques sobre els que se sustenten i es desenvolupen les competències interpretatives dels individus al llarg de la seua educació literària. Els xiquets creixen amb el joc i el llenguatge. A través d'ambos se situen en un espai intermedi entre la seua individualitat i el món, creant un efecte de distància que els permet pensar sobre la realitat i assimilar-la. En tercer lloc, ofereix una representació articulada del món que serveix com a instrument de socialització de les noves generacions. Fou precisament el propòsit d'educar socialment aquell que va marcar el naixement dels llibres dirigits a la infància.
- La tercera funció és aquella que es troba més present en les valoracions dels llibres. En elegir llibres per als xiquets i xiquetes, es poden elegir pel tema que tracten, però el millor és elegir bons llibres “literaris” que facen saber com són els humans i no com haurien de ser.
- Per a dir que llibres són de bona qualitat literària i els que no ho són, és necessari que els mediadors hagueren llegit molts llibres, ja que per saber si són de bona qualitat literària o no, és necessari la comparació amb altres llibres. Els seminaris de literatura infantil o el consell dels llibrers especialitzats ens poden ajudar a realitzar aquesta classificació. A més, internet facilita aquest contacte, ja que hi ha webs de recomanacions que ens lleven directament a provar llibres que algú ha valorat com bons.
- Per saber els llibres que estan millor escrits i millor il·lustrats basta en fixar-se en els que perduren amb el temps.
- La literatura infantil i juvenil té una sèrie de funcions. En primer lloc, obre la porta a l'imaginari humà configurat per la literatura. La força educativa de la literatura rau precisament en el fet que facilita formes i materials per a aquesta ampliació de possibilitats. En segon lloc, llegir o escoltar literatura infantil o juvenil fa que els xiquets i xiquetes tinguen la possibilitat de dominar el llenguatge i les formes literàries bàsiques sobre els que se sustenten i es desenvolupen les competències interpretatives dels individus al llarg de la seua educació literària. Els xiquets creixen amb el joc i el llenguatge. A través d'ambos se situen en un espai intermedi entre la seua individualitat i el món, creant un efecte de distància que els permet pensar sobre la realitat i assimilar-la. En tercer lloc, ofereix una representació articulada del món que serveix com a instrument de socialització de les noves generacions. Fou precisament el propòsit d'educar socialment aquell que va marcar el naixement dels llibres dirigits a la infància.
- La tercera funció és aquella que es troba més present en les valoracions dels llibres. En elegir llibres per als xiquets i xiquetes, es poden elegir pel tema que tracten, però el millor és elegir bons llibres “literaris” que facen saber com són els humans i no com haurien de ser.
- Per a dir que llibres són de bona qualitat literària i els que no ho són, és necessari que els mediadors hagueren llegit molts llibres, ja que per saber si són de bona qualitat literària o no, és necessari la comparació amb altres llibres. Els seminaris de literatura infantil o el consell dels llibrers especialitzats ens poden ajudar a realitzar aquesta classificació. A més, internet facilita aquest contacte, ja que hi ha webs de recomanacions que ens lleven directament a provar llibres que algú ha valorat com bons.
- Per saber els llibres que estan millor escrits i millor il·lustrats basta en fixar-se en els que perduren amb el temps.
Els clàssics.
Després de llegir l'article "Set sacrificis" de Vicent Pagès Jordà, he triat el clàssic de "El rei lleó". En una escena Timó i Pumba donen un consell a Simba . Li diuen que "Sempre s'ha de deixar el passat enrere" i "Sempre que el món et gire l'esquena el que has de fer és girar-li l'esquena al món". A més li canten una cançó que diu:
viu i deixa viure,
En el llibre Per què llegar els clàssics d'Italo Calvino s'intenta definir què és un clàssic. L'autor realitza catorze definicions, però les més destacades són aquestes: "cada relectura d’un clàssic és una descoberta, com la primera lectura". És a dir, un clàssic és un llibre que t’agrada tornar a llegar i cada vegada t'ofereix coses noves. Altra definició és la següent: «és clàssic allò que persisteix com a soroll de fons fins i tot allà on l’actualitat més incompatible s’imposa».
Calvino conclou que «no tenim més remei que inventar-nos cadascú de nosaltres la biblioteca ideal dels nostres clàssics; i diria que la meitat hauria d’estar formada per llibres que hem llegit i que han estat importants per a nosaltres, i l’altra meitat per llibres que ens proposem llegir i pressuposem que ho seran. I deixar una secció de llocs buits reservats a les sorpreses, les descobertes ocasionals».
Els meus clàssics imprecindibles són El Petit Príncep, La casa dels esperits, Drácula, El Lazarillo de Tormes, Don Quixot de la Manxa, Frankenstein i Romeu i Julieta.
"Hakuna Matata,
viu i deixa viure,
Hakuna Matata,
viu i sigues feliç,
cap problema
deure fer-te patir,
saber dir,
Hakuna Matata"
Aquesta cançó anima a totes les persones i en especial als xiquets, que no han de patir per problemes, perquè abans o després se solucionen i hi ha que aprofita i gaudir tots els moments de la nostra vida.
En el llibre Per què llegar els clàssics d'Italo Calvino s'intenta definir què és un clàssic. L'autor realitza catorze definicions, però les més destacades són aquestes: "cada relectura d’un clàssic és una descoberta, com la primera lectura". És a dir, un clàssic és un llibre que t’agrada tornar a llegar i cada vegada t'ofereix coses noves. Altra definició és la següent: «és clàssic allò que persisteix com a soroll de fons fins i tot allà on l’actualitat més incompatible s’imposa».
Calvino conclou que «no tenim més remei que inventar-nos cadascú de nosaltres la biblioteca ideal dels nostres clàssics; i diria que la meitat hauria d’estar formada per llibres que hem llegit i que han estat importants per a nosaltres, i l’altra meitat per llibres que ens proposem llegir i pressuposem que ho seran. I deixar una secció de llocs buits reservats a les sorpreses, les descobertes ocasionals».
Els meus clàssics imprecindibles són El Petit Príncep, La casa dels esperits, Drácula, El Lazarillo de Tormes, Don Quixot de la Manxa, Frankenstein i Romeu i Julieta.
sábado, 14 de mayo de 2016
Valoració dels Videolits
Blai García i Toni Corachán: "La rabia que em fas" de Julia Disla.
Han fet un vídeo molt original en el que ells mateixos van representar als personatges del llibre. L'ortografia és correcta. El soroll era un poc defectuós pel lloc on ha sigut gravat però ha sigut molt divertit.
Laura Lluch, Silvia Sanz i Carolina Lara: "A poqueta nit" de Julia Disla.
És un vídeo molt creatiu perquè elles han representat tot, l'argument de l'obra es transmet d'una manera clara i l'ortografia és correcta.
Jaime García, Andrea Rodilla i Andrea Pérez: "M'esperaràs" de Carles Alberola.
Aquest vídeo ha sigut molt original i els que han representat els personatges l'han fet molt bé. El llenguatge segueix les normes ortogràfiques i el missatge es transmet de manera clara.
Agueda Gimeno, Mireia Cabrera, Mari Carmen Bleda i Cristina Estellés: "Pell de pruna" de Joan Olivares.
La interpretació ha sigut molt divertida i no hi ha faltes ortogràfiques. Es transmet el missatge de manera molt clara.
Carlota Valero, Marta Gimeno i Raquel Sáez: "Legendes valencianes" de Victor Labrado.
El vídeo és molt original i està representat en diferents llocs. Hi ha tan sols una errada en el vocabulari.
Carla Gregori, Ricardo Játiva, Cristina Montilla, Alex Alegre i Patricia Juan: "El llibre de les meravelles" de Vicent Andrés Estellés.
El que han fet els companys és molt original perquè alguns han llegit un poema que han elegit i altres han contat el poema mitjançant un vídeo.
Miguel Torres, Jorge Pelegrín i Borja Bernardo: "Dins del mirall" de Pep Molist.
En el vídeo han utilitzat imatges del llibre i els companys els han contat. Tan sols hi ha una errada en la pronunciació d'una paraula, però l'argument de l'obra s'explica de manera molt clara.
Eva Muñoz: "El poema de la rosa als llavis" de Joan Salvat-Papasseit.
El vídeo és molt original perquè la companya ha recitat un poema del seu llibre i ha fet una bona interpretació. La pronunciació ha sigut correcta i el missatge molt clar.
Han fet un vídeo molt original en el que ells mateixos van representar als personatges del llibre. L'ortografia és correcta. El soroll era un poc defectuós pel lloc on ha sigut gravat però ha sigut molt divertit.
Laura Lluch, Silvia Sanz i Carolina Lara: "A poqueta nit" de Julia Disla.
És un vídeo molt creatiu perquè elles han representat tot, l'argument de l'obra es transmet d'una manera clara i l'ortografia és correcta.
Jaime García, Andrea Rodilla i Andrea Pérez: "M'esperaràs" de Carles Alberola.
Aquest vídeo ha sigut molt original i els que han representat els personatges l'han fet molt bé. El llenguatge segueix les normes ortogràfiques i el missatge es transmet de manera clara.
Agueda Gimeno, Mireia Cabrera, Mari Carmen Bleda i Cristina Estellés: "Pell de pruna" de Joan Olivares.
La interpretació ha sigut molt divertida i no hi ha faltes ortogràfiques. Es transmet el missatge de manera molt clara.
Carlota Valero, Marta Gimeno i Raquel Sáez: "Legendes valencianes" de Victor Labrado.
El vídeo és molt original i està representat en diferents llocs. Hi ha tan sols una errada en el vocabulari.
Carla Gregori, Ricardo Játiva, Cristina Montilla, Alex Alegre i Patricia Juan: "El llibre de les meravelles" de Vicent Andrés Estellés.
El que han fet els companys és molt original perquè alguns han llegit un poema que han elegit i altres han contat el poema mitjançant un vídeo.
Miguel Torres, Jorge Pelegrín i Borja Bernardo: "Dins del mirall" de Pep Molist.
En el vídeo han utilitzat imatges del llibre i els companys els han contat. Tan sols hi ha una errada en la pronunciació d'una paraula, però l'argument de l'obra s'explica de manera molt clara.
Eva Muñoz: "El poema de la rosa als llavis" de Joan Salvat-Papasseit.
El vídeo és molt original perquè la companya ha recitat un poema del seu llibre i ha fet una bona interpretació. La pronunciació ha sigut correcta i el missatge molt clar.
Valoració dels VídeoTrailers
Blai García. "La princesa totpamí" de Carles Cano.
Amb una correcta ortografia, ha sigut molt divertit i pense que potser molt graciós per als xiquets. A més, pense que el vídeo és molt original.
Jaime García. "Versos al sol" d'Empar de Lanuza
El llenguatge és correcte i senzill per als xiquets a la vegada que pot cridar fàcilment l'atenció dels xiquets. El vídeo és molt fàcil d'entendre de què tracta el llibre.
Laura Lluch: "A mi no m'agraden els llibres" de Joan Portell Rifà
Sense errades ortogràfiques, és un vídeo original que conta clarament l'argument del llibre.
Andrea Pérez: "Les dotze proves d'asterix" de Renè Gosciny
Ha sigut un tràiler amb moltes imatges que fàcilment criden l'atenció dels xiquets, i ha sigut original.
Borja Bernardo: "Jo, Elvis Riboldi" de Bono Bidari.
Es compleixen les regles d'ortografia, mostra algunes pàgines del llibre i crida molt l'atenció per la música.
Miguel Torres: "Em venc el millor amic" de Care Santos.
Es transmet l'argument del llibre amb una música divertida però té molta lletra perquè els xiquets el lligen.
Jorge Pelegrin: "La volta al món en vint i cinc cançons" de Toni Giménez.
El llenguatge oral és correcte i és molt original. Fa un vídeo tràiler diferent de la resta però es transmet adequadament l'argument.
Ana Mompo: "L'artur i la Clementina" de Andrea Turín.
Compleix les regles ortogràfiques, apareixen moltes imatges de l'obra i per tant, pense que crida prou l'atenció.
Eva Muñoz: "Contes per a un món millor" de Enric Larreula.
El seu vídeo tràiler és original, capta l'atenció als xiquets i és molt divertit. A més, m'agrada perquè vol aconseguir un món millor.
Marta Gimeno: "Marina cavall de mar" d'Olga Xirinacs.
Compleix les regles ortogràfiques, crida molt l'atenció dels xiquets i el seu vídeo és molt original.
Carlota Valero: "Circus" d'Eduard Costa.
Utilitza un llenguatge oral que és correcte, en el vídeo apareixen imatges del llibre i pense que capte l'atenció dels xiquets.
Lorena Tatay: "Imma i Emma" de Teresa Duran.
L'ortografia és correcta i aconsegueix transmetre el missatge de forma clara. A més, és molt original.
Nieves Andreu: "El concertista d'ocells" de Josep Francesc Delgado.
Utilitza les regles ortogràfiques correctament. La música i les imatges capten molt l'atenció.
Andrea Rodilla: "La tomba i altres contes d'horror" de Guy Maupassant.
No hi ha cap errada lingüística, és molt original i capta a la perfecció l'atenció. Pense que l'adaptació ha estat molt bé.
Raquel Sáez: "L'estrany cas de la màquina de llibres" de Gerónimo Stilton.
L'ortografia és correcta. El vídeo és molt original i apareixen imatges del conte.
Amb una correcta ortografia, ha sigut molt divertit i pense que potser molt graciós per als xiquets. A més, pense que el vídeo és molt original.
Jaime García. "Versos al sol" d'Empar de Lanuza
El llenguatge és correcte i senzill per als xiquets a la vegada que pot cridar fàcilment l'atenció dels xiquets. El vídeo és molt fàcil d'entendre de què tracta el llibre.
Laura Lluch: "A mi no m'agraden els llibres" de Joan Portell Rifà
Sense errades ortogràfiques, és un vídeo original que conta clarament l'argument del llibre.
Andrea Pérez: "Les dotze proves d'asterix" de Renè Gosciny
Ha sigut un tràiler amb moltes imatges que fàcilment criden l'atenció dels xiquets, i ha sigut original.
Borja Bernardo: "Jo, Elvis Riboldi" de Bono Bidari.
Es compleixen les regles d'ortografia, mostra algunes pàgines del llibre i crida molt l'atenció per la música.
Miguel Torres: "Em venc el millor amic" de Care Santos.
Es transmet l'argument del llibre amb una música divertida però té molta lletra perquè els xiquets el lligen.
Jorge Pelegrin: "La volta al món en vint i cinc cançons" de Toni Giménez.
El llenguatge oral és correcte i és molt original. Fa un vídeo tràiler diferent de la resta però es transmet adequadament l'argument.
Ana Mompo: "L'artur i la Clementina" de Andrea Turín.
Compleix les regles ortogràfiques, apareixen moltes imatges de l'obra i per tant, pense que crida prou l'atenció.
Eva Muñoz: "Contes per a un món millor" de Enric Larreula.
El seu vídeo tràiler és original, capta l'atenció als xiquets i és molt divertit. A més, m'agrada perquè vol aconseguir un món millor.
Marta Gimeno: "Marina cavall de mar" d'Olga Xirinacs.
Compleix les regles ortogràfiques, crida molt l'atenció dels xiquets i el seu vídeo és molt original.
Carlota Valero: "Circus" d'Eduard Costa.
Utilitza un llenguatge oral que és correcte, en el vídeo apareixen imatges del llibre i pense que capte l'atenció dels xiquets.
Lorena Tatay: "Imma i Emma" de Teresa Duran.
L'ortografia és correcta i aconsegueix transmetre el missatge de forma clara. A més, és molt original.
Nieves Andreu: "El concertista d'ocells" de Josep Francesc Delgado.
Utilitza les regles ortogràfiques correctament. La música i les imatges capten molt l'atenció.
Andrea Rodilla: "La tomba i altres contes d'horror" de Guy Maupassant.
No hi ha cap errada lingüística, és molt original i capta a la perfecció l'atenció. Pense que l'adaptació ha estat molt bé.
Raquel Sáez: "L'estrany cas de la màquina de llibres" de Gerónimo Stilton.
L'ortografia és correcta. El vídeo és molt original i apareixen imatges del conte.
miércoles, 11 de mayo de 2016
Ressenya un món per a infants
Es tracta d'una antologia on es mostra un recull de contes i històries. Algunes són coneguts i altres no, però tots són divertits. L’obra finalitza amb un petit vocabulari on s’arrepleguen les paraules que poden tenir una certa dificultat per als xiquets.
El que més em va cridar l'atenció fou l'últim conte, que era El flautista de Hamelín, jo no havia conegut el final tal com es conta en el llibre i la veritat que em va sorprendre, si voleu saber que és allò que em va desconcertar, que millor que llegir aquest conte. A més, és un llibre que es llegeix sense dificultat i pense que és molt interessant per treballar-lo amb xiquets.
Gargots
Fa uns dies ens van visitar un grup de xics i xiques que pertanyen a la revista Gargots. Per si no sabeu que és aquesta revista, jo us explique. Gargots és una revista literària de joves escriptors valencians i, a més, es publica de manera digital. Aquest projecte es va començar l'any 2014 i continua en l'actualitat amb un total de 7 revistes. L'objectiu d'aquesta revista és donar a conèixer a escriptors valencians que siguen joves, i com són molt és que els envien històries, han de fer una selecció, però sempre intentant publicar-les totes.
Cada revista està dedicada a un autor i també tracten aspectes curiosos d'aquests, l'últim autor del qual s'han basat ha sigut en Kafka. Hi ha un apartat de la revista en què apareixen entrevistes amb persones pròximes als autors. També hi ha altres seccions complementàries com per exemple, l'ortografia, la secció passejar de les rutes literàries, entre bambolines (secció de teatre) i una secció en què s'inventen paraules i definicions per a elles.
És una bona manera per conèixer als escriptors valencians i, per tant, una gran oportunitat per a ells. A més, en la revista tracten tots els gèneres literaris i les il·lustracions són molt importants.
Cada revista està dedicada a un autor i també tracten aspectes curiosos d'aquests, l'últim autor del qual s'han basat ha sigut en Kafka. Hi ha un apartat de la revista en què apareixen entrevistes amb persones pròximes als autors. També hi ha altres seccions complementàries com per exemple, l'ortografia, la secció passejar de les rutes literàries, entre bambolines (secció de teatre) i una secció en què s'inventen paraules i definicions per a elles.
És una bona manera per conèixer als escriptors valencians i, per tant, una gran oportunitat per a ells. A més, en la revista tracten tots els gèneres literaris i les il·lustracions són molt importants.
domingo, 8 de mayo de 2016
Videolit
En el Videolit que es mostre a continuació es conten dues històries del llibre Llegendes del sud de Joan Borja. Per fer-ho hem participat Laura Enguix, Arturo Gisbert, Carmen Saez i jo, Eva Meneses. Esperem que us agrade.
viernes, 6 de mayo de 2016
Llegenda
LA LLEGENDA DE L'ARBRE EMBRUIXAT
En el poble d'Altea, en un temps llunyà, s'explica, que a Altea vivia una dona gran que va aconseguir obtenir el favor diví de decidir quan podien baixar aquells que es pujaven a robar a un arbre fruiter. Diuen que quan va arribar la mort a buscar-la, astutament engany a la dona perquè pugés a l'arbre, on la va deixar molt temps. Finalment, va fer un pacte amb la mateixa mort, que la deixava baixar amb la condició que no aniria a buscar-la mai.
Aquesta llegenda es troba a la pàgina http://www.uv.es/charco/otros_textos/leyendas.htm
He elegit la llegenda de l'arbre embruixat perquè m'ha agradat la història i alguns estius, quan era petita, estiuejava a Altea amb la meua família.
viernes, 22 de abril de 2016
Preguntes articles
1. Què es pot aconseguir llegint?
Amb la lectura podem aprendre moltes coses, la lectura pot transformar el nostre pensament i les nostres idees, pot entretenir-nos, conèixer altres cultures i pot desenvolupar en nosaltres sentiments, sensacions i sobretot, la imaginació.
Llegint el que més li agrada a cadascun, d’aquesta manera, la lectura pot provocar sentiments en nosaltres i ens fa reflexionar.
Hem d’ensenyar als xiquets tots els gèneres perquè ells trien el que més li agrada. No hi ha cap llibre específic per a cada edat, però sí que hi ha recomanacions. S’ha de conèixer a cada xiquet i xiqueta per saber quin llibre serà l’ adequat para ell o para ella, ja que cada xiquet és un món.
La literatura infantil, juvenil i d’adults es donen els mateixos gèneres i una diferència seria el vocabulari o les expressions que es poden trobar al llibre. Un mateix llibre pot agradar-li a persones de diferents edats.
Als lectors infantils hem de tractar-los com a adults, han de conèixer tots els gèneres i per ells mateixos han d’elegir quin gènere és el que més li agrada.
Els llibres que més li agraden als xiquets són els de ficció i fantasia, per tal de desenvolupar la seua imaginació i la seua creativitat.
Sí, la literatura infantil ha de transmetre valors morals i ètics, però també coneixements. També ha de divertir als xiquets.
Que emocione als lectors, fer que es coneixen a ells mateixos i a tot allò que els envolta, a més de, aprendre valors.
No és convenient evitar la violència i la sang perquè són elements de la vida real. Es poden mostrar en la literatura d’una manera més suavitzada per no horroritzar als xiquets.
En general, entenem per animació lectora a diverses estratègies i activitats dirigides a despertar en les persones el desig de llegir. La manera més efectiva és que cada xiquet es lliga un llibre en concret, un llibre que a ell en particular el pot agradar, perquè no serveix qualsevol llibre per a qualsevol xiquet.
viernes, 8 de abril de 2016
Presentació
Hola, sóc Eva Meneses i visc a València. M'agraden els llibres de narrativa i de qualsevol gènere, però en especial m'agraden els de misteri o les novel·les romàntiques. L'últim llibre que m'he llegit ha sigut "Ese instante de felicidad", i em va agradar molt. És una novel·la de gent jove que es desenvolupa a Itàlia i el seu tema principal és l'amor. El llibre que més em va agradar fou "¿El amor lo cambia todo?", és una novel·la romàntica sobre una xiqueta que pateix una malaltia, coneix a un xic i a partir d'aquest moment canvia tota la seua vida. Altre llibre que em va agradar fou La casa de los espíritus, aquest llibre fou el que més em va agradar dels que m'havia de llegir de forma obligatòria.
També veig algunes sèries que posen en la televisió com "El Príncipe" i "Vis a Vis". A vegades veig una sèrie que m'agrada molt a l'ordinador, aquesta sèrie és "Pequeñas Mentirosas". Sempre les veig per a nit o després de dinar. La veritat és que estic més acostumada a veure sèries que a llegir llibres.
He fet un vídeo tràiler del llibre Antologia poètica per a l'assignatura de formació literària per a mestres. És un llibre que recull diversos poemes per a xiquets.
També veig algunes sèries que posen en la televisió com "El Príncipe" i "Vis a Vis". A vegades veig una sèrie que m'agrada molt a l'ordinador, aquesta sèrie és "Pequeñas Mentirosas". Sempre les veig per a nit o després de dinar. La veritat és que estic més acostumada a veure sèries que a llegir llibres.
He fet un vídeo tràiler del llibre Antologia poètica per a l'assignatura de formació literària per a mestres. És un llibre que recull diversos poemes per a xiquets.
1. Acostumes a llegir premsa periòdica? Amb quina
freqüència? Quins diaris o revistes, en quin suport i per què?
No, a vegades llig algunes notícies que apareguen en les xarxes socials.
2. Amb quina freqüència acostumes a llegir
llibres? Quin és el darrer llibre que has llegit?
Acostume a llegir 1 o 2 llibres a l'any i sempre els comence en estiu. L'últim llibre que m'he llegit ha sigut "Ese instante de felicidad".
3. Quin gènere (o gèneres) literari t’interessa
més: narrativa en general, narrativa de gènere (v.g. ciència-ficció, aventures,
terror...), poesia, teatre, assaig, història, divulgació científica...? Per
què?
El gènere que més m'agrada és la narrativa de qualsevol tipus però com he dit anteriorment els gèneres que més m'agraden són de misteri i d'amor.
4. Quina és la lectura (o lectures) de la qual
guardes millor record? Per què?
De la lectura que guarde un millor record fou del llibre, "¿El amor lo cambia todo?," que em va recomanar un amic. El llibre era molt entretingut i molt fàcil de llegir, a més, volia continuar el llibre a cada moment per saber que passava al final.
5. Quin és el teu autor preferit (o preferits)?
Per què?
No tinc un autor preferit.
6. Quin tipus d’escrits redactes amb major
freqüència: cartes, articles, notes de lectura...?
Els escrits que redacte amb major freqüència són els comentaris de text.
7. A quin tipus de lector van preferentment
dirigits els teus escrits?
Als professors, a la meua família i als meus amics.
8. Realitzes esborranys, esquemes o plans de text,
abans de redactar un escrit? Descriu, de la manera més detallada possible, quin
és el procés de redacció que segueixes.
Sí, a vegades realitze esborranys i esquemes perquè el text estiga més organitzat i tinga coherència.
9. Durant el procés de redacció, consultes
diccionaris, llibres de gramàtica, manuals o qualsevol altre tipus de
verificadors gramaticals? En cas afirmatiu, quins?
Si els necessite sí, consulte pàgines web.
Si els necessite sí, consulte pàgines web.
10. Quan ja els tens redactats, revises els teus
escrits? En cas afirmatiu, de quina manera?
Sí, llig tot el text per si hi ha faltes d'ortografia o no té coherència. A més, quan no estic segura si una paraula està escrita correctament, ho consulte en internet.
11. Afegeix qualsevol tipus d’informació relativa
als teus hàbits de lectura i escriptura que consideres oportuna i no hages
comentat en les respostes anteriors.
Quan llig un llibre, el faig al matí o a la vesprada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)