Els clàssics.

Després de llegir l'article "Set sacrificis" de Vicent Pagès Jordà, he triat el clàssic de "El rei lleó". En una escena Timó i Pumba donen un consell a Simba . Li diuen que "Sempre s'ha de deixar el passat enrere"  i "Sempre que el món et gire l'esquena el que has de fer és girar-li l'esquena al món". A més li canten una cançó que diu:

"Hakuna Matata,

viu i deixa viure,

Hakuna Matata,

viu i sigues feliç,

cap problema

deure fer-te patir,

el més fàcil és,

saber dir,

Hakuna Matata"

Aquesta cançó anima a totes les persones i en especial als xiquets, que no han de patir per problemes, perquè abans o després se solucionen i hi ha que aprofita i gaudir tots els moments de la nostra vida.

En el llibre Per què llegar els clàssics d'Italo Calvino s'intenta definir què és un clàssic. L'autor realitza catorze definicions, però les més destacades són aquestes: "cada relectura d’un clàssic és una descoberta, com la primera lectura". És a dir, un clàssic és un llibre que t’agrada tornar a llegar i cada vegada t'ofereix coses noves. Altra definició és la següent: «és clàssic allò que persisteix com a soroll de fons fins i tot allà on l’actualitat més incompatible s’imposa».

Calvino conclou que «no tenim més remei que inventar-nos cadascú de nosaltres la biblioteca ideal dels nostres clàssics; i diria que la meitat hauria d’estar formada per llibres que hem llegit i que han estat importants per a nosaltres, i l’altra meitat per llibres que ens proposem llegir i pressuposem que ho seran. I deixar una secció de llocs buits reservats a les sorpreses, les descobertes ocasionals».

Els meus clàssics imprecindibles són El Petit Príncep, La casa dels esperits, Drácula, El Lazarillo de Tormes, Don Quixot de la Manxa, Frankenstein i Romeu i Julieta.